SIMFONIA TARDORAL

( Instants Únics Cristal·litzats en el Temps...)






Simfonia Tardoral
d'insectes sobre el vent
i arbres vius i morts,
que remoregen sota el Sol,
com Cors d'un Drama Sagrat,
que contemplo admirat
des d'aquesta roca,
antic assentament iniciàtic
d'eremites llunyans,
vibracions que em sembla recuperar
per entre el Silenci Musical
d'aquesta Orquestra única...

Simfonia Tardoral
d'ocells de nítid cant,
verdes, sòbries, sobrevivents
alzines i acàcies,
pins i roures i boixedes,
heures arrapades al mur,
fonolls, ginesteres i ginebres,
savines i eucaliptus llaminers,
romanins florflorits encara,
farigolars olorosos i secs,
i tot l'herbam d'Elementals,
camí de l'Hivern gelat i gebrós...

Simfonia Tardoral,
m'embriaga els cinc sentits
i me'n descobreix altres,
per on puc començar
especials diàlegs profunds...
Rosa roja en aquest redós,
de la Creu de Sant Jaume...
Alenades d'inquietuds arriben
com un guiatge dins el Cor...
Meravellosa papallona efímera,
com els gustos i passions terrenals,
i tans afectes plens de materialitat...

Simfonia Tardoral,
com un aire purificador
que visita totes les valls,
tots els racons i fondalades,
i segueix tots els camins,
que semblen ferides serpentines,
en la terra obertes...
Notes d'un Pentagrama Sublim,
que penetra al Temple Interior
i facilita aquella buscada connexió
amb el Principi Més Pur i Creador:
Oh, Demiürg Pare Arquitecte de l'Univers..!


Manuel Luis Tatjé (1986)