EL CAMI RAL



Pel Camí Ral avui,
només el venti hi corre,
núvols, Sol i record:
pedres velles hi respiren...

Si escolteu les veus del silenci,
sentireu galopars sorollosos
i carruatges diligents,
remolins de pols entre alzines
i cavalls de lluents crineres bramular...
Braços ferms a les brides
i veus ronques suspeses en l'espai,
per entre una Lluna encesa,
al capvespre caient...

El Cami Ral avui,
s'estira amb l'ampla solitud
de boscos verds i calcinats,
i enyora el rossinyol...

Si esguardeu en la foscor de la nit,
sota els estels brillants,
sentireu brogits i veus:
El tràfec de Sant Jaume,
qui parla més fort a taula,
la vianda i el bon vi...
I més tard la calma i el repòs:
Carreters, viatgers i hostalers,
i al jaç de palla els animals...

El Camí Ral avui,
reposa dels bandolers,
s'adorm a l'ombra de l'obaga
i les abelles van brunzint...

Si veieu el dia alçar-se en albada rogent,
per tot Vallhonesta canta,
i vers Hostalets de Daví i la Roca del Cavaller,
el Camí Ral s'ageganta,
i és com si el temps s'hagués aturat,
que tot neix novament, com per primera vegada,
i si tanqueu els ulls per un instant,
sentireu que pedres i arbres us parlen
i no sou pas forasters...

El Camí Ral avui,
te somnis de l'ahir,
me'ls diu a cau d'orella,
us els acabo de dir...


Manuel Luis Tatjé (1982)