DESFILADA CONSTEL·LADA
(Dedicat a RICARD GOMIS I PRENYANOSA en
record d'aquella inolvidable vetllada a la Masia de
Can Campaner -Refugi del Centre Excursionista
Sant Vicenç de Castellet- la nit del 24 al 25 de
Gener de l'any 1987 - on, un cop més, el Temps quedà cristal·litzat al fons dels nostres cors, per estimul dels nostres anhels i per la còsmica expansió dels nostres Esperits, en aquesta
Vallhonesta Màgica i entranyable. )





La nit estelada
es desplaça
dins les Lleis
de la Còsmica Natura,
com aquest món
que ens eixopluga,
irredents...

I per damunt
d'aquest arcaic i renovat
Refugi de Can Campaner,
d'astrals i místiques
remembrances surants,
passen i passen
les constel·lacions...

L'equatorial Orió
i el seu Cinyell,
amb les lluminoses Betelgueusa
i Rigel, que magestuegen a prop
del gegantí i refulgent
Sol Sirius, el més brillant del cel
el Ca Major, punt destacat de l'Univers...

També a Taure,
el meravellós grup de les Plèiades,
com un collaret encongit,
de llums boirades,
i la seva Alfa Aldebaran,
així com Castor a la dels Bessons,
menys brillant que Pòl·lux...

I l'estel Proció al Ca menor,
també Règul a la del Lleó...
I més al Nord, les boreals Osses Major i Menor,
amb l'Estel Polar, el grup de Cassiopea,
entre Andròmeda i Cefeu, i al Bover l'Arthus,
i a Lira, Vega i tantes altres que l'ull humà
pot i no pot evidenciar...

Desfilada magnífica
de la fosca serena i farcida i resplendent,
i arrant de la carena de Vallhonesta,
un "Punt de LLum" es desplaça, diferent de tots,
mirades que el tenen vist d'anys,
esguards de sopresa i dubte
dels quins l'han vist poc...

I xemeneia amunt,
s'escapa un fil de fum
i alguna guspira,
talment grisa matèria etèrica,
que porta paraules, joia,
il·lusions, històries, projectes,
que queden suspesos en l'ambient circumdant...

A la llar de foc,
cremen despulles de xiprer i pi,
fan brases fortes i dures,
i les flames fan danses ancestrals,
allargassades i amples,
sota la gran campana que ens acull,
ara silents, ara amb paraules inspirades...

Al pis de sobre,
jovenalla fa la seva gresca garladora,
ja riuen sorollosament, ja xiuxiuegen,
no es sent res, i de cop,
esclata novament,
la despreocupada joia,
que els explaia...

Al peu d'aquell caliu,
desfilen Templers, Místics i Ocultistes,
investigacions profundes, marques i petjades,
empremtes en les pedres: "Espiga de Blat",
"Espina de Peix", "Opus Spicatum",
enterraments de tresors i llegendes,
com un passat angoixant i gloriós alhora...

Per les escletxes dels finestrons
i portes ajustades, fimbreja l'aire,
i deixa anar càntics i xiscles d'ultratomba,
xiulets perllongats que es barregen
amb udols de gossos i batecs fantasmals,
en aquesta nit fosca de Lluna negre,
on els Elementals del Foc,
ens refresquen la memòria...

El mateix ambient ens porta l'estímul,
les paraules emergeixen vibrants,
més tard, els descans sobre dura i càlida fusta...
El matí de Gener ha aparegut blanquíssim de glaç,
a la vista era com un paisatge nevat,
que el fred s'enganxava en nas i orelles:
que bé que es posava la llet calenta !

El dia ha quedat ple de boires,
fredes, gelades humitats...
Han arribat companys
i prenent pics i pales, hem cavat,
amb braó, per arrelar nova vida vegetal,
al malmès entorns, a la depauperada vegetació:
tuïes, desmais, pollancres, avets...

Camins fangosos de les pluges recents,
Senders de la Vida, Sender del Coneixement,
combat interior, lluita per despertar
la Consciència adormida en la nit dels temps,
sender de l'equilibri, persitència i voluntat:
Vallhonesta especial que sempre m'inspires,
si caic, amb tu vindré a alçar-me...


Manuel Luis Tatjé (1987)