QUIETUD
Quietud de Vallhonesta,
silenci tan especial,
densa quietud de les pedres,
fa el Cor més alt...
Primavera esclatant,
de l'avui i de l'ahir,
Natura Florflorida,
nascuda per morir...
Saviesa que s'ignora,
austeritat de l'antigor,
carreus de pedra picada:
guarden el preuat Tresor...
Manuel Luis Tatjé (1985)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada