PAISATGE D' "EL CLOT"





Com pessebre enlairat
"El Clot" s'eleva,
i les cases,
d'antiga pagesia,
s'airegen vers Montserrat,
que des d'aquí majestueja,
i el Puig Soler les arrauleix,
amb les seves vinyes,
veremades aquesta Tardor,
i els camps llaurats,
omplint-se tot de Vida...

Grans castelleres,
vers Hostalets i Rellinars,
penetren l'atzur profund:
Can Clot la gran serralada mira,
com si d'un senyor altiu es tractés,
Can Casalé a sota,
transmet activitat pagesa,
en un extrem, com far abandonat,
El Lladó, s'embolcalla de misteri,
més isolada encara, El Soler,
curulla d'aus i gossos,
reviu primitiva,
i les altres cases d'antiga pedra,
és com si s'apretéssin entre si,
per formar un diminut nucli
a l'aguait dels temporals,
o dels freds i vents de l'Hivern...

Camins que s'encreuen
amb fang i pols,
palla i roderes,
ja no passen els carros
tirats per animals,
però resten immutables,
amb els marges d'esbarzers,
o de pedres ben posades,
fent de suport a les terres,
de collites incanssables;
i la cabana de pastor,
com una circular estructura
rudimentaria i solar,
fa guàrdia d'enllà de les centúries,
i quan s'esquerden llurs parets,
o la llosa de coberta destrossen,
quelcom entranyable s'estremeix...

Paisatge d' "El Clot".
amatllers i pinedes,
vinyes i pedregars,
núvols, sol i vent,
calitges i boires,
pluges i focs,
garces i guineus,
conills empestats
i torres d'alta tensió,
pedreres vives i mortes,
i per sobre de tot:
l'home...
Paisatge d' "El Clot",
trist i alegre,
segons el cor del dia,
monotonia i renovació:
De vegades la Marinada,
xiula una estranya cançó
que s'obre pas
entre oliveres...


Manuel Luis Tatjé (1984)

NOTA: Son incmptables les vegades que, des de Sant Vicenç de Castellet, vaig fer el camí que passa pel Raval d' El Clot, sol, amb la meva esposa, amb les meves filles, i amb molt bons amics, tan en direcció a Vallhonesta com a La Serra, Ginebral, Coll de Gipó, i Hostalets de Daví, com al Camí Ral, Sant Jaume, o cap a Can Padre, Putxet, Farell, Santa Creu de Palou i Mata-Rodona, etc. És tan entranyable aquesta geografía, que sempre més la duré a dins amb el cor ple d'enyorança. I "EL CLOT", que fins hi tot hi vàrem tenir, durant un temps, un refugi de fusta: És un lloc màgic, llàstima de les torres d'alta tensió ! (2.006)





..