AL CLOQUER NO HI HA CAMPANES...
Masia de Can Campaner:
al cloquer no hi ha campanes,
però en l'ambient encara perdura
aquell sonar missatger dels segles,
que omplenava totala vall...
La pagesia, les pinedes i alzinars,
i les ones que pels aires marxaven,
més enllà d'aquestes terres,
arribaven fins al mar,
i portaven les alès profundes
de romanins i farigolars...
Masia de Can Campaner:
al cloquer no hi ha campanes,
però a mi em sembla encara,
sentir-les repicar,
escampant les boires més altes,
rebotant per turons i rocallars...
Llur vibrar tenia ales,
que els ocells veien passar:
de l'Orient amb el Sol Ixent,
al Ponent encès de les muntanyes,
vers el Nord de freds i neus,
i al Sud de les terres caldes...
Masia de Can Campaner:
al cloquer no hi ha campanes,
i pels quatre finestrals,
el vent hi senyoreja,
escombra teulats i careners,
i malgrat tot, l'ermita de Sant Pere,
es deixondeix i cobra Vida...
I jo assegut en la vella cadira,
esguardo, escolto, sento tot això,
que diuen aquestes ratlles...
Masia de Can Campaner:
al cloquer no hi ha campanes,
però en els temps passats,
aquell que les tocava,
al lloc d'aquest Refugi havia estat...
Manuel Luis Tatjé (1985)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada