ROSES PURES DE VALLHONESTA





Què omplena el cor
fins a esclatar,
que paraules no te
i sembla que vulgui
cridar un sanglotar,
que no pot tampoc ,
pujar, agredolç,
d'aquest endins,
profund, que com llast
mai em deixa estar ?

Què omplena la Vida que,
irremissiblement, el nèixer,
la Primavera activa,
energia intemporal,
com saba arbòria,
potent en Lluna Plena,
que arrossega sensacions,
purificades pel Prana,
sang oxigenada,
essència de Vida..?

Què aflora de l'interior,
oh, vegetals de l'entorn,
Roses Pures de Vallhonesta,
que es concerta amb la pau
vibrant d'aquestes pedres,
de romànica orientació,
i amb el silenci harmoniós,
que simfonitzen abelles,
ocells, moscots, i l'aire,
que fressa entre pins i pollancs ?

Què rau a dins
com missatge constant,
que és present
com el raig de Sol,
que penetra per un
dels quatre ulls del campanar,
què és que ho fa còsmic
i microbial ensems,
part humana i divina,
Revolució Transformadora..?

Omplena el Cor
i també la Vida,
aflora de l'interior,
rau a dins,
paraules no te,
Primavera activa,
es concerta amb la Pau,
present raig de Sol,
El més Intim dels Intims:
Mestre particular...


Manue Luis Tatjé (1989)