60 ANYS DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET

Diumenge dia 23 de Novembre del 2014, tingué lloc al Restaurant "Cal Miliu" de Rajadell, el dinar social dels 60 anys d'història i tasca ininterrompuda del CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET, amb prop d'un centenar de socis de totes les èpoques i edats, que alguns d'ells es retrobaven en aquesta efemèride després de molts anys amb la consegüent alegria. Hom va contar amb la presència del Batlle de Sant Vicenç de Castellet, en Joan Torres Pérez.  

En el decurs del dinar, hi hagueren diversos reconeixements als successius i antics Presidents de l'Entitat, a l'actual President Ramón Amorós, i la Junta actual.  Hi hagué nomenaments de "soci honorari". Anécdotes, Passis de diapositives, plafons amb moltissimes fotografies de les activitats de tots aquests anys,  la restauració de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, Moltes fites d'Alta Muntanya, molta emoció, i un record molt especial als companys tant propers que ens han anat deixant al llarg d'aquestes sis dècades.

                                                                         

Com no podia ser d'altre manera hi va haver "Pastis d'Aniversari" quin mèrit artístic correspon a l'expert pastisser Vila de Sant Vicenç, ben conegut i apreciat per tot el poble i en especial pels llaminers. 

                                         ENTRANYABLE FOTO DE FAMÍLIA 


                                                                             

                                Ricard Gomis  Prenyanosa i  Manuel Luis Tatjé

                                                 Manel i Maria Àngela

En el meu nomenament com a Soci Honorari vaig pronunciar les següents paraules:

            EN EL 60 ANIVERSARI DEL
 CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET

Veritablement avui és un dia ben especial per mi, en aquesta celebració del 60 Aniversari del Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet, doncs recuperar per unes hores i rememorar el caliu d'aquell "meu centre excursionista" no és poca cosa, ni cosa que passi cada dia.  Jo vaig formar part activa d'aquesta Entitat, en una franja important de la meva vida, on la Maria Àngels i jo érem força més joves i les nostres filles, tot just creixien, i els anhels i els ideals que sentia dins meu, no per nets i sincers, eren encara prou madurs.  Vaig trobar l'eco d'amics i companys ben especials, que no esmentaré, perquè ells dintre seu, ja saben al que m'estic referint, que van deixar en mi un pòsit de noblesa i de bondat que he portat sempre dins el meu cor.

Vaig poder viure en directe l'amor per la muntanya i per Catalunya des d'una perspectiva profunda de sincera amistat i de companyonia ferma.  Vaig viure amb el cor, algunes etapes cami de la restauració definitiva de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, on el Centre ha estat sempre 100% involucrat.  Tinc moltes vivències dintre meu, tantes que seria complicat fer-ne una llista.  Però esmentaré el Puig Soler, la Serra i Sant Jaume de Vallhonesta, el Cami Ral, Hostalets de Davi o el Paller de Tot l'Any, entre altres, com a marcs de referència de moltes i profundes inspiracions, anhels espirituals i nobles emocions, que van anar configurant el meu camí d'experiències quin record és permanent.   Parlant de muntanya, no he anat més enllà dels Pirineus, però el Món Perdut, el Canigó, la Pica d'Estats, el Puigmal o el Cadí,  probablement no hagueren existit per mi sense el Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet.

Circumstàncies tristes ens feren deixar el poble de Sant Vicenç de Castellet després de més de trenta anys de viure-hi,  per començar noves etapes de vida des de Manresa.  Però sóc positiu i la Maria Àngels també, i avalem el refrany popular ple de saviesa que ens recorda que "no hi ha mal que per be no vingui".  I d'altre banda el lligam amb el Centre sempre l'hem mantingut a través del Ricard Gomis principalment, però també amb el Jordi Guiardiola, i així continua la cosa.

Ja per acabar vull donar les gràcies en nom propi i de la Maria Àngels, per haver-hi sigut i per haver-nos acollit, perquè el Centre Excursionista se'ns feu tant entranyable en aquells anys, que aquest pòsit no es perdrà mai, i sempre ens n'ha quedat un sa record i una sana enyorança.  Aprofito aquesta ocasió única per demanar disculpes, si en tota aquella temporada que vaig ser actiu, vaig ofendre persones a causa dels meus pensaments immadurs.   Repeteixo, l'escalf i l'amistat que vaig trobar en tots vosaltres és únic i inoblidable, i pel que es refereix a nosaltres seguirà així.

També vull agrair a la Junta actual i a l'actual President, Ramón Amorós, la seva tasca i sensibilitat en favor de l'Entitat i tots els inapreciables Valors que aquesta representa i escampa vers la societat que n'està tant mancada.

                                          PER MOLTS ANYS!
         VISCA EL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET!!

                           VISCA  CATALUNYA  LLIURE!!

             Manuel Luis Tatjé-Maria Àngela Casals Farré
           60 ANIVERSARI CENTRE EXCURSIONISTA ST VICENÇ DE CASTELLET
            Cal Miliu de Rajadell 23 de Novembre del 2014

                                       

                                        

 60è ANIVERSARI APLEC A VALLHONESTA                           

                           

                                           SALUTACIÓ

Novament ha arribat aquesta dolça i esperada primavera plena de colors, sonoritats, olors i humitats, que any rere any tenim el privilegi de testimoniar com per adonar-nos del ben integrats que la Mare Natura te els seus cicles vitals, impertorbables i puntuals, en mig dels quals l’home se situa ple de vida i possibilitats, per anar-se renovant amb fe i constància, més enllà de les dèries i preocupacions –que prou que n’hi ha- de la vida.

Enguany l’estimada Festa del 1er. de Maig, reix davant nostre amb una doble significació, per una banda el “60 Aniversari de la Festa del Panellet de Sant Pere de Vallhonesta”, que arriba molt ben acompanyada i de bracet, amb una altre efemèride més que significativa: el “60è Aniversari del Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet”, que tantes i tantes fites assenyalades ha aconseguit i que, com és sabut, te cura (des de sempre) de l’ermita de Sant Pere i el seu bell entorn, i manté viva  aquesta Flama de l’Aplec a Vallhonesta.

Visitants tots, que tingueu un molt bon dia i una feliç estada en aquest entorn d’alta vibració energètica, amb perfums de timó i romaní, i bona amistat i veïnatge de tots els aquí concentrats.

Que les romàniques pedres i el simbolisme profund del panellet repartit en senyal de germanor, facin niu als cors de tots i ens ensenyin, una vegada més, a ser més feliços practicant i interactuant amb els valors més profunds de l’ànima: l’Amor, la Pau, el Perdó i l’Acceptació.

        CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET

              

  -60 ANYS PRACTICANT ELS VALORS DE L’EXCURSIONISME,

                 L’AMISTAT, LA MUNTANYA I LA TERRA-

                                     1er de Maig del 2014

APLEC DEL PANELLET A SANT PERE DE VALLHONESTA- 1er. DE MAIG DEL 2013

                    SALUTACIÓ  PARTICIPADA A TOTS ELS ASSISTENTS A L'APLEC

Bon dia a tothom, benvinguts i ben trobats al bell i entranyable jardí de tots!  Cada pedra és un sentiment, cada arbre un anhel, cada sospir dels presents una amorosa complicitat que cor-lliga grans i petits, veïns i nous vinguts, en aquesta gran trobada del retrobament,del compartir, de les mirades esperades i dels somriures, i de les accions de gràcies perquè, un any més, hi som i gaudim la joia de sentir-nos junts, per viure aquesta idiosincràsia tant nostrada i particular, que te sempre la festa del panellet, símbol important de la solidaritat entre les persones i els pobles, tant necessària avui dia, quan els injustos factors econòmics fan créixer de manerfa alarmant l'atur i el tancament d'empreses, amb les seves no menys terribles conseqüències, i l'escalf humà és més que convenient per recordar-nos a tots, aquells aspectes profunds que massa sovint s'obliden i que tenen a veure amb l'AMOR, l'AMISTAT, la NOBLESA, la CONSCIÈNCIA, la GENEROSITAT, que presideixen aquesta cita de l'1 de Maig a Vallhonesta, durant tot el dia, però que aquesta actitud hauría de ser l'espill, no per un dia, sinó per sempre, i més en els temps que corren. Si més no, avui tots i totes, hem de "carregar piles" en aquesta jornada aromàtica i florida, on la Primavera ens encomana a renéixer, com fa ella mateixa seguint els designis de la Mare Natura.  Que el "Panellet" segueixi representant allò que hem de ser els éssers humans els uns pels altres.  Sant Pere de Vallhonesta ja és el lloc ideal onb trobar-se un mateix i amb els altres.  I aquesta és l'empatía que ha tingut per les més de 6.000m persones, que l'any passat vàren visitar aquest lloc meravellós i sedollàren la seva set en aquesta Font del Pit-roig, elixir de les bones aigües d'aquesta contrada, a redós de la mil·lenària ermita de Sant Pere.  US DESITGEM UNA JORNADA ESPECIALMENT PLENA I JOIOSA.

CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET - Organitzadors i Mantenidors d'aquesta DIADA*

1 DE MAIG*FESTA DEL PANELLET A VALLHONESTA:  SALUTACIÓ 2010

Una nova Primavera: un nou Primer de Maig radiant d'alegría i germanor, i sempre una nova oportunitat de Vida, on si tot reneix i reviu després d'un llarg i cru hivern, be que ho poden fer també els millors bons propòsits que nien als Cors de tots, quan arriba aquesta estació de l'any. Tot hi convida com el millors dels estímuls, perquè "no costi tant"  somriure'ns els uns als altres i abraçar-nos per trobar-nos aquí, per ser parents, veïns, germans o amics, vivenciant amb joia, l'Essència d'aquesta trobada, basada, com tothom sap en l'AMOR i la FRATERNITAT , en una antiga "caritat o almoina" que aquestes pagesies formoses de l'entorn de Sant Pere, feien a "pobres i rodamons", i que avui en servem el record, el símbol, i en volem mantenir l'exemple i el reconeixement en aquest panellet, que tothom pren il·lusionat, i que n'és el vincle d'aquest històric Aplec.

Tot el voltant de l'ermita, avui dia, ja llueix, plenament recuperades les seves verdors exhuberants i esclatants, així el conjunt tant nostrat i estimat de Can Campaner i l'ermita de Sant Pere, no només destaca en la festa d'avui, sinó que al llarg de l'any rep múltiples visites d'escoles, d'entitats excursionistes, caminants i pelegrins de totes les edats.   En aquest darrer any hom calcula que han desfilat per aquest jardí meravellós més de cinc mil persones...

És doncs una gran satisfacció donar-vos la Benvinguda i desitjar-vos una cordial i agradable Diada.

Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet* 1 De Maig 2010                                                           

APLEC DE SANT PERE DE VALLHONESTA 1 Maig 2010  

SALUTACIÓ DE L'APLEC D'ENGUANY

Primavera plujosa que ho transforma tot d'un verd tant viu i esclatant de nova Vida, ho floreja tot d'alegria i joia, i per tot les niuades piulen i els ocells canten amb llurs millors sonoritats. Es que, de vegades, pot ser que no ho sentim pel brogit del bregar diari, però malgrat tot, el sensible sempre és a dins, com un instrument a punt, que espera que el toquem amb virtuosisme. Aquesta jornada que decora la Natura, generosa i viva, és per alegrar els cors de tots, i sentir-nos una sola veu, respirar profund, mirar-nos als ulls i somriure, agafar-nos de les mans i abraçar-nos, per ser tots junts aquí. Rememorar la generositat dels avantpassats d'aquestes contrades, com un pòsit de bon vi, que ens estimula a ser-ho també nosaltres, ara i aquí, avui. També les pedres de l'ermita de Sant Pere semblen tenir un color més lluminós, com d'una gala esperada, més el lloc, recòndit, segueix oferint un lloc màgic i energètic, tant especial per fer quietud, silenci o pregar. Pedrò avui el lloc serà també per la joia, la música i l'animació, coronats pel simbòlic panellet que ens vol fer germans, compartint realitats i esperances, i convidant-nos a ser família humana més ben avinguda, sigui quin sigui el lloc on s'ha nascut.

VALLHONESTA ha esdevingut ja en aquests nous temps un lloc atraient i agradable per tothom, bona mostra en tenim que en tot el que fou l'any passat 2008, van desfilar per aquest entorn 4.500 persones, i en el que portem del 2009, ja en son més de 500, entre aplecs, plantades d'arbres, marxes, excursionisme, etc. També van coronar el Puig Soler més d'un centenar de persones, admirant les seves vistes impressionants. Donem les gràcies a tots els veïns i amics que fan possible aquesta trobada, així com a tots vosaltres per venir...

BON DIA DEL PANELLET !!

Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet, 1 de Maig del 2009

CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET:

AMISTATS DE FORJA

El dilluns 23 de febrer d'enguany, vaig tenir la joia de rebre, a llindar d'aquest meravellós Parc Natural de la Muntanya de MONTSERRAT, dos molt bons amics del Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet: en Ricard Gomis Prenyanosa i en Jordi Guardiola Bach, el primer, màxim impulsor i veritable Ànima del Centre, i el segón, un dels grans motors de que ha gaudit aquesta Entitat, exercint la seva presidència en moments clau. També va ser en el meu moment de màxima activitat, tot i que sempre he conservat aquest vincle preciós, des de Manresa, on resideixo des de fa uns anys.

Aquestes ratlles que venen a continuació, em van inspirar, i a ells les dedico, amb tot l'afecta que ens uneix, i tot fent-les extensibles a la resta de companys del Centre, amb qui vaig compartir tants moments, com els que descric més endavant.

Vagi també, com a Homenatge, a un home entranyable, que fa poc se'n ha anat als Plans de la Llum: Josep Palacio Amiano, treballador i puntal del Centre per llarguíssims anys.

La Vida és una successió de circumstàncies bones i dolentes, que ens serveixen per créixer, experiències on hom aprèn, més o menys, lliçons de Vida, que s'acumulen al fons del nostre Esperit, com el pòsit en el vi, per no perdre's mai més. Les amargues lliçons, les doloroses, generalment són experiències de les més
valuoses. No vol dir això que les circumstàncies alegres, no ensenyin també de viure. Ho fan.
Qui ha conegut el món de la Muntanya, l'Excursionisme, us puc ben assegurar que no oblida mai als seus companys, encara que passin molts anys allunyats i sense veure's o relacionar-se: quan es retroben nogensmenys, és com continuar una conversa intemporal, que s'havia interromput una estona... Això passa perquè les vivències que s'han compartit són de l'Ànima. Tot el que es perd en el remoli del temps i de la memòria, era o és superficial. El que resta, com brases ardents, és el profund, el perdurable, allò que l'home s'endú com bagatge d'eternitats.
Aquelles ascensions, complicades o no, això era minso, pels nostres afanys de Vida, d'Esperança, de Descoberta... Aquelles travesses, aquells ànims tant sorprenents, aquella joia de fer el Cim i abraçar-nos, i al vespre, recollits, aquelles converses, entre el petar de la llenya al foc a terra, fent llempeguejar misteriosament les nostres cares i cossos, per entre una dansa d'ombres gegants.
Aquesta "mena" d'amistats és de "Forja", de "pedra picada", perquè sempre, d'alguna manera ESTEM FENT CAMÍ, portant dins el cor aquells anhels tant profunds, disposats a compartir-los amb tothom, a fer partícips d'una clara Consciència oberta, que es resisteix, a les falses realitats, a les mesquineses, que sempre mira amunt i persegueix el més noble de la persona humana i en fa un motiu de Vida. Aquest és el "meu" Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet, saba que no mor i que perdura. Aquests són amics "especials" que siguin quines siguin les circumstàcies, tenen "reserva" en el meu cor.

Còsmica claror, Punxin els estels, Entre espais de foscor, Jo he vist el Puig Soler,
Alçat majestuós, Vers les grans contel·lacions: i vosaltres i jo amics, Adormits en el seu llom... L'aire fred portava, Olors de Gebra i de Boix, El silenci de les serres,
La son dels pobles adormits..! Llums que assenyalaven, Els batecs de l'Univers, Una Vida que és pregona i uns Cors inquiets..! I he pensat COM VAL LA PENA DE VIURE AQUESTS MOMENTS..! I he pensat COM VAL LA PENA DE VIURE AQUESTS MOMENTS..!

I encara ho penso: COM VA VALER LA PENA VIURE AQUELLS MOMENTS..!!

Us abraça de tot Cor

Manuel Luis Tatjé

2009 ES PRESENTA PLE DE PROMESES DES DE L''ENCLAVAMENT ESTIMAT I MISTERIOS DE SANT PERE DE VALLHONESTA......



PREMEU DAMUNT CADA FOTO PER VEURE-LES AUGMENTADES

L'HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET: EN CD.

Perquè aquelles vivències van quedar com una brasa
que res pot consumir dins el refugi de tants Cors..!

Portada de l'Edició del 1.983

L'HIMNE DEL CENTRE

EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET: EN CD.

L'HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET : EN CD.

S'ha passat a CD aquell cassette que va editar el Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet l'any 1.983, i que recollia l'Himne del Centre Excursionista juntament amb 18 cançons més, inèdites algunes i altres tradicionals catalanes, de folk i alguna adaptació. Un treball que no per oblidat s'havia de donar per perdut, ei crec jo.

S'ha pogut fer gràcies a que encara existeix (i molt ben conservat) el "master" (la gravació original) gravat a l'estudi santfruitosenc d'en Josep Mª Borràs, bon amic que ha tingut la cura de portar a terme aquesta digitalització a petició meva.

Això dona peu a recordar que la portada d'aquella edició del 1.983, la va realitzar la coneguda artista santvicentina Antolina Vilaseca ,i que podeu veure-la en l'encapçalament d'aquest escrit. També en la modernització d'aquest treball continuarà essent-hi la mateixa portada.

També i dos anys abans, el 1.981, mossèn Josep Rovira Tenas, va tenir la gentilesa de posar en solfa (mai tant ben dit !) l'Himne del C.E.St.V.C., amb quin treball ens va desitjar les bones festes d'aquell any "de gràcia".

Un Himne, per ser-ho, te de ser fàcil de cantar, i ha de representar un sentir general de la gent per la qual s'ha fet, s'ha de fer popular, en una paraula: la gent s'hi ha de sentir identificada. Jo no estic pas segur d'haver aconseguit aquesta fita amb la composició de l' "Himne", malgrat s'anomeni així potser amb massa alegria. En fi, aquí està, candidat al record o a l'oblid...

HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA

SANT VICEÇ DE CASTELLET

Castellet ens acompanya,

gran Nissaga d'antigor...

Sant Vicenç ara reposa,

sortim a trenc de claror..!

Pel carrer estret de Sant Joan,

ressonen botes i motxilles,

l'oreig fresqueja les galtes,

neix un dia nou..!

Lliures volem ser,

com el vent de la serra,

i tant alts com la llum

de l'alba que neix..!

Que el cami ens agermani,

pas a pas vers el gran cim,

per tarters i senderols,

i la profunda humida vall..!

Companys de caminada,

de tempestes i perills,

de nits sota estelada,

de joies i neguits..!

La Lluna enllumena la congesta,

de Sant Jaume i de Sant Pere,

la Serra de Vallhonesta,

entre penombres somriu..!

Au minyons petits i grans,

fem un foc dins la gran nit,

que el cant elevi nostres veus,

dins la volta dels estels..!

No volem les nuclears,

que maten arbres i flors,

no volem la violència,

que ens fa baixos i mesquins..!

Qui vulgui venir amb nosaltres,

ha de tenir el Cor obert,

l'Esperit ample i sempre apunt,

i ganes de fer gresca i tabola..!

CANÇONS INÈDITES (Manuel Luis)

BARRI DE VALLHONESTA

Barri de Vallhonesta,

mig perdut

en el llom de la vall,

abrigat entre carenes:

pedres, silenci i vent...

Qui et mena encara,

te la pell solcada,

obre rius de fred i anys,

de gebrades i nits llargues,

i lladrucs en la foscor...

Les romàniques pedres

de l'ermita, són al cimall,

la guarden els xipresos,

no se'n cansaran mai...

El pas ferm d'excursionistes,

ha marcat molts viaranys:

les arbredes, les obagues,

a les parts del solei...

*********

PUIG SOLER

Còsmica claror

punxint els estels,

estre espais de foscor,

jo he vist el Puig Soler..!

Alçat majestuós,

vers les grans constel·lacions:

i vosaltres i jo amics,

adormits en el seu lloc..!

L'aire fred portava,

olors de gebra i de boix,

el silenci de les serres,

la son dels pobles adormits..!

Llums que assenyalaven,

els batecs de l'Univers:

una Vida que és pregona

i uns Cors inquiets..!

I he pensat: Com val la pena

de viure aquests moments !

I he pensat: Com val la pena

de viure aquests moments !

Les hores de fred i angoixa,

cal vèncer a cada moment,

és una lluita constant,

el camí de cada instant..!

Company: si has sentit la por,

no oblidis que som homes:

i a cada error,

ens cal comensar de bell nou..!

****************

PLANTA UN ARBRE

Planta un arbre,

arrel i saba de futur..!

Cuida'l bé,

que creixi fort i ferm..!

Vers l'atzur i el Sol,

vers la pluja i els estels..!

Planta un arbre,

arrel i saba de futur..!

Que sigui Pi o Xiprer,

és igual,

si el motiu és Pau,

si el motiu és Vida,

esperança en el demà..!

Planta un arbre,

arrel i saba de futur..!

Lluita contra l'erm,

cobreix-lo de verdor..!

Que hi niin els ocells,

i que l'aigua brolli

com cristalls de mil colors..!

Que ningú senti recansa !!

**************

DUES EXCURSIONISTES MOLT ESPECIALS PER MI, LES CONEIXEU ?

COMPANYS DE CAMINADA, DE TEMPESTES I PERILLS..!!: US EN RECORDEU D'AQUELLES FITES ? Per Manuel Luis.

Coll de les Bordes i La Prest - Canigó 1.983
Ascens a la Pica d'Estats - Hivernal- 83

CIM DEL CANIGÓ - CREU DE FERRO de Jacint Verdaguer

PENYES ALTES DEL MOIXERÓ - 1.984
Tornant de la Cova del Patracó i cap a Can Palomes

MUNTANYENCS !

Per més que passin els anys, no s'obliden mai els bons moments de muntanya, de companyonia, de perill, de lluita per les fites més nobles, els moments de broma, els moments propicis en que l'ocasió, fa que es produeixi una obertura i una sinceritat de cor, que sovint mai més es recuperen;quan l'amistat és essència pura, i es produeixen uns instants únics en el temps, i això ho ha propiciat el nostre esport de muntanya, gràcies a uns companys prou profunds i sensibles, que sabien ensenyar, encomanar les seves inquietuds i sabers, als més principiants. Els anys passen, o nosaltres passem empenyent els anys, tant li fa, però encara que la Vida i les ciscumstàncies de cadascú ens allunyin i separin, en la memòria de cada un, hi ha però, un instant molt especial cristal·litzat que dins nostre va quedar, en el seu dia i hora, en el seu segon i instant precís. I perquè ha quedat gravat en la memòria ? Doncs perquè és un moment especial, quan dic especial vull dir ESPECIAL, en un escenari concret, amb uns companys concrets, i fins amb estat de Consciència més despert. No es tracta d'un moment comú, mecànic, subconscient, d'aquests que hom en passa a cents cada dia i que mai es podran recordar perquè es perden en l'inconscient, personal o col·lectiu. Aquest moments de que parlo, són els que hom recorda amb vertadera emoció, pel magnífics que van ser, i també, perquè potser s'han anat tornant irrepetibles. Això no vol dir tampoc que hagim d'alçar monuments als "records especials", penso que n'hi haurà prou amb recordar-los tant profunds i nítids com si acabessin de passar ara mateix. Serà, en tot cas un bon simptoma per cada un, el que mai perdem la capacitat d'anar creant moments especials "nous", d'aquests que, amb tota seguretat, perviuran sempre en el cor dels seus protagonistes.

La muntanya i els muntanyencs de veritat, tenen la virtud màgica de saber crear aquests moments especials, sempre per damunt les modes i les vulgaritats de tot ordre que engendra la nostra "moderna" societat. L'experiència i algun company molt especial m'han ensenyat a veure-ho així. Jo espero que les noves gernacions que avui ja van fornint el Centre Excursionista St. Vicenç de Castellet, sobretot escaladors i alpinistes, però també tots els que sentin interès pels altres camps que toca l'Entitat, captin també aquesta sensibilitat i se la facin seva.

Manuel Luis Tatjé

PAISATGE I REFLEXIONS DES DEL PUIG SOLER

Solitud de la matinada en gebra
i silenci dels que encara domen
la bona taula i xerinola
de la Nit de Nadal...

Trepig del camí glaçat i l'herba,
rígidament blanca i quieta,
malgrat el persistent Vent de Nord,
que és pur i net, i punxa la pell...

Llàgrimes als ulls pel fred,
que hi penetra hivernalment lleuger,
provenint de les primeres neus
dels més alts cims immàculs dels Pirineus...

Sol ixen, albada solticial,
d'arcaica i mítica Saviesa,
els replecs del paisatge,
s'il·luminen amb el naixement del dia...

I a l'obaga, ombra d'infinites humitats,
les aclarides arbredes esperen amb ànsia,
que el Gran Astre d'aquest Sistema Planetari,
sigui ben alt i ho ompli tot de Vida...

Les portes de l'Esperit s'obren,
a mida que les cames transporten,
tot el seu cos físic pels camins deserts,
cercant com sempre, el més alt i proper cimall...

I amb aquesta obertura freda, quieta i serena,
la Natura tota, tots els vegetals,
saluda astralment, les inquietuds més fondes,
malgrat la densa materialitat que empresona...

I és com si els seus Temples vibréssin,
i en cada un d'ells, convidessin a mostrar.
Lliçons Magistrals a aquesta persona,
que res no val, i gosa escriure aquestes intuïcions ...

La frescor de l'aire inhalat pulmons endins,
a totes aquestes reflexions em porta,
i a moltes més que no és fàcil,
de fer constatar aquí...

Una xemeneia que fumeja, indica
l'aixopluc, la Vida, el recés, l'estació de l'any,
cada passa que fressa en el camí,
és estimul per seguir avançant, per lluitar...

Aquest Nadal de promeses i bons desigs,
em du tristesa al cor i se'm angoixa tot,
de coloraines, i penjolls i lluïssor
quimèriques i buides...

Questions que s'esmunyen en un vertigen terrible,
egoic, ple de records inútils i nostàlgics,
que subjauen en els replecs profunds
i tenebrosos del Subconscient...

La serenor que infon el cim retallat a l'atzur,
vivifica i frena la ment dels pensaments,
i les cabòries, i la sola visió extasiant,
és d'una riquesa objectiva que cal mantenir...

Braços amunt, palmells mirant al Sol, al temps
que hom pren aire per les finestres del nas,
energia solar i còsmica, que en treure l'aire,
abaixant novament els braços

i pronunciant fortament el Mantram Sagrat TIR,
s'impregna amb aquest Cos Vital que em dona
sosteniment, en forma d'una gran petxina
iridiscent, meravellosament màgica...

El Nadal i el Cap d'Any de les embriagueses,
les grolleres i miserables treves d'aquests dies,
evadir la crua realitat amb fartaneres
regades amb alcohols de totes menes...

EL Nadal de l'absurd i de l'oblit,
de l'ignorancia i la derrota, si és que la "legió"
dels egos de tot s'apodera,
i finalment m'arrossega al fang...

La pagesía es desvetlla mandrosa,
hi ha Pessebre nou al cim del Puig Soler,
un requadre de pedres a terra indica,
com ja és tradició:

"Bon Nadal i Feliç Any Nou 1987".
I rastres dels que hab bivaquejat,
i rastre dels que han pujat a muntar
el senzill naixement pintat...

Un hàlid de silenciosa quietud, dirigit
per l'incessant bufera del Septentrió,
on resto reflexiu amb les meves inquietuds
i les seculars misèries...

I la vall, sempre nova i vella,
tan malmesa i tan estimada
on hi suren paraules i pensaments
d'avui i d'ahirs que s'intueixen,

es mostra breument assolellada,
abans que la curta tarda s'enfosqueixi,
i la clogui, finalment,
en el caos de la nit...

Aquesta vall misteriosa
de neguits que brollen
com un devassall incontenible
de místic ocultisme...

Vall humida de pins, xiprers,
i viaranys perduts...
És que aquesta època de l'any,
l'embolcalla un sudari de gèlida quietud...

Cor del Nadal, tendre ocell
de supèrflues alegries, que voleies,
per l'ampla espai, damunt la molsa,
del Pessebre d'estàtiques figures

plenes dil·lusió infantívola,
cabalosos rius de paper de plata
i suros enfarinats,
per situar un paisatge adient...

Pobre Betlem del meu interior,
buit de Sol i tan àvid de donar-li
guariment. miserables propòsits
si no cristal·litzen en treball i voluntat...

Cimall de tantes ascensions,
esperances, angoixes, penediments,
conversa profunda amb el Més Intim:
fill pròdig de tantes caigudes

que paralitzen tot avenç...
Cim que reprenc una i altra vegada,
per començar novament
el "camí afilat de la navalla"...

Aquell Camí que te perills per fora,
i també els te per dins... Cami que no sé
quantes vegades he començat,
ara i aquí, i en passats ancestrals...

Els lladrucs dels gossos,
ressonen ecoicament de vall en vall,
multiplicant-se sorollosament,
i semblen voler tallar la calitja densa...

La motxilla, un llibre del Mestre,
les botes, la gosseta "Trapella",
peluda i amatent a tots els brogits,
la suor que s'eixuga...

la Creu, i un parrac de Senyera,
el piló geodèsic on msec:
és un tot amb el paisatge
i el que em surt de la meva pau...

Segueix el pelegrinatge
intern, extern...
Inicio el retorn
per caminar amb fermesa: Telhema.


Manuel Luis Tatjé (Nadal 1986)

El turó de Puig Soler en la decada del vuitantes per mi va ser emblemàtic. Moltes tardes hi pujava amb les meves il·lusions, les meves inquietuds i també els meus fantasmes. Allà en aquelles solituds ventilades meditava, reflexionava, plorava, resava, em meravellava d'aquesta Natura immensa i d'aquest inqüestionable Ordre Còsmic, i em feìa i fèia tantes i tantes preguntes sobre la meva vida... Per això he volgut publicar aquestes Reflexions fetes des del "meu" Puig Soler: una de les meves muntanyes "iniciàtiques" que tant recordo i estimo. MLT.

DE LA FONT DE LA POLA I EL PALLER DE TOT L'ANY...

(PELS VIARANYS DEL CAMI RAL)










Balma immensa
de "La Pola",
Font apaivagadora
de tantes sets
i tans eixoplucs,
per entre humitats
i focs de caliu...

Població tupida
de boixos vitals,
emergint en fraterna
convivència
amb la gran foresta
jove i vella
dels alzinars...

Entre el sotabosc
encatifat de fulles
seques de l'Hivern,
esgarrapada terra
dels senglars,
rouredes despullades
i empremtes dels caminants...

Corriols de vegetació
i roca conglomerada,
eremitiques balmes-refugi:
paisatge sense temps
per on l'eco de Mantrams Sagrats,
sona en parets i fondalades,
i viatge en l'agua dels torrents...

I la sentor meravellosa
de violetes, farigoles,
i florits romanins,
aromatitza l'eter
i cada una de les seves
eternes vibracions,
que hom respira...

La boira espessa del matí,
omplena de misteri,
cada racó d'aquesta Natura,
quieta i austera,
i el cor s'extasía,
per bé que, breument,
amb aquest silenci,

que fins el vent respecta,
com venerant un Ritus ancestral...
Pètries fesomies gegantines
de místics ancians,
com guardians astrals i ciclopis,
d'aquests paratges
que son tan especials...

Recorden un Montserrat
faréstec i mil·lenari,
-com ho fou en temps
de Parsival-
selvàtic d'ufanor
i de vida esclatant:
un retrobat "Paradís Perdut"...

I això malgrat la destrucció
que per tot, engega
l'home actual, d'aquesta
patètica "Edat del Ferro",
"Kali Iuga" que s'allargassa
per segles i segles
damunt el Planeta Tarra...

El "Paller de Tot l'Any"
és un Home Solar
de cara curtida,
que esguarda l'Orient,
ple d'una paciència
infinita, tanmateix
iniciàtica...

L'Intim és l'epicentre
de tota aquesta vivència,
ocultista i extàtica,
als seus peus
vull restar:
pobre i miserable
com sóc...


Manuel Luis Tatjé (1987)

CASTELLET IMPRESSIONS





(DEDICAT A TOTS ELS COMPANYS
I AMICS DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET I A TOT AQUEST POBLE QUE HA SIGUT EL MEU MES DE TRENTA ANYS. MLT)


De Castellet,
la Torre ratlla l'atzur,
amb una ruïnosa altivesa
que parla de segles...
Les pedres velles ,
que de l'antic Castell
han emergit,
a la claror del Sol,
mostren quelcom
que el temps ha sabollit
amb mortalla d'eternitats:
Llegendes de sang,
amors. guerres i plets,
persecucions i pestes,
configuren la pols
dels corriols
que serpentegen
ver el turó margós,
que com guaita
impertorbable,
s'aguanta amatent,
bo i ferit,
com si un gegant,
d'un cop de destral,
l'hagués partit, ai las !!
per la meitat...


Castellet,
que ha sigut
d'aquella nissaga
impertèrrita,
que mirava per damunt
d'aquestes terres humides,
que el Llobregat xopa,
amb aigües cansades i brutes,
i bestiar moribund ?
Només un aire gèlid,
respón tota pregunta
de nostàlgia...
I amb les restes
del que fou
vella ermita romànica,
s'aça avui
Santuari humil
de la Madona de Castellet,
com un símbol religiós
de promeses llunyanes
i noves...
I nous ermitans
- que no eremites -,
cuidadors d'aquesta illa,
la sostenen pels visitants...


Castellet,
paisatge de Sant Vicenç,
inseparables
des de la meva finestra,
de la Serra de Montserrat
que, com un bàlsam magnètic,
abraça aquestes comarques,
tot vestint-les de misteris,
vibracions molt especials,
sense temps, ni mesura,
com d'altres universos,
que es compenetren
amb aquest...
Castellet,
boscos et circumden,
i granges, indústries,
activitats febrils
dels temps nous...
Mas de Les Vives,
testimoni de tans ahirs
que s'amunteguen
amb el pes feixuc
del treball i la terra,
custodi permanent
de tantes trifulgues
atzaroses, vell guardià...


Castellet,
als teus peus,
segueix, com sempre,
Sant Vicenç,
el Clot del Tufau,
Pessebre a les envistes
de l'antiquíssim Castellgalí,
i a prop d'on el Cardener,
es fon amb llur germà gran,
confluència dels dos rius,
amb la mirada trista
de la mutilada
Torre d'El Breny,
vestigi romà
d'aquestes contrades,
Torre dels Dimonis,
per llegenda popular...
I encara no massa lluny,
el Sepulcre romà de Boades,
descuidat i en l'oblit,
i el Poblat Ibèric,
que parla de l'ancestral
població d'aquestes terres,
on altres vies i costums,
consolidaven la Vida,
la Natura i els Homes...


Castellet,
farell de dies i nits,
propo d'aquesta marea
accelerada de la Vida...
En la fosca, l'Estel del Dia,
resplendent, es perd rera teu,
i la Torre, de reminiscències gòtiques,
l'ermita i l'hostal,
esdevenen unes il·luminades
Plàiades, caigudes,
de la volta estrellada,
com per cridar l'atenció,
d'una permanencia constant,
i el poble,
de l'esplanada estant,
des de amunt d'aquests fonaments,
arcaics i desgastats,
és un firmament de llums febles,
que s'esten a tot el llarg
de la lluïssor negre
de les aigües,
i a l'eixopluc d'antigues pedreres
explotades,
i carenes en penombres,
que retallen l'infinit
d'aquest immens Univers...


Castellet,
entre boires i gebres,
quin missatge escampes
vers la civilització,
esclava de si mateixa,
que ja no mira el paisatge
ni el Sol..?
Castellet,
testimoni empobrit
del pas de les gernacions,
dels boscos calcinats,
en estius ebris
de calorosa mort,
i de les sequeres que,
d'un temps ençà,
eixuguen i esquerden
els conreus...
Senectut mil·lenaria,
que si parla d'antigor
als cors que vibren,
encomana angoixa
d'uns temps terribles,
de desequilibris
ecològics, humans,
que perfilen
un futur incert...


Castellet,
impressions em dones,
doncs, de l'ahir,
i d'aquest present
inquietant...
I si estimo
aquest paisatge,
és amb un fragor sord,
ple de recurrències
que es perden
en la foradada profunda
de segles i edats...
Castellet,
encara que esdevinguéssis
un enderroc,
damunt el rocallar,
on encara t'aguantes,
entre l'atzavara
i la sargantana,
formes part
inalterable d'uns records,
que tan em parlen,
com m'inspiren,
vers aquest entorn
en el qual visc,
lluito, estimo i batego...


Manuel Luis Tatjé (1986)