DUES EXCURSIONISTES MOLT ESPECIALS PER MI, LES CONEIXEU ?

COMPANYS DE CAMINADA, DE TEMPESTES I PERILLS..!!: US EN RECORDEU D'AQUELLES FITES ? Per Manuel Luis.

Coll de les Bordes i La Prest - Canigó 1.983
Ascens a la Pica d'Estats - Hivernal- 83

CIM DEL CANIGÓ - CREU DE FERRO de Jacint Verdaguer

PENYES ALTES DEL MOIXERÓ - 1.984
Tornant de la Cova del Patracó i cap a Can Palomes

MUNTANYENCS !

Per més que passin els anys, no s'obliden mai els bons moments de muntanya, de companyonia, de perill, de lluita per les fites més nobles, els moments de broma, els moments propicis en que l'ocasió, fa que es produeixi una obertura i una sinceritat de cor, que sovint mai més es recuperen;quan l'amistat és essència pura, i es produeixen uns instants únics en el temps, i això ho ha propiciat el nostre esport de muntanya, gràcies a uns companys prou profunds i sensibles, que sabien ensenyar, encomanar les seves inquietuds i sabers, als més principiants. Els anys passen, o nosaltres passem empenyent els anys, tant li fa, però encara que la Vida i les ciscumstàncies de cadascú ens allunyin i separin, en la memòria de cada un, hi ha però, un instant molt especial cristal·litzat que dins nostre va quedar, en el seu dia i hora, en el seu segon i instant precís. I perquè ha quedat gravat en la memòria ? Doncs perquè és un moment especial, quan dic especial vull dir ESPECIAL, en un escenari concret, amb uns companys concrets, i fins amb estat de Consciència més despert. No es tracta d'un moment comú, mecànic, subconscient, d'aquests que hom en passa a cents cada dia i que mai es podran recordar perquè es perden en l'inconscient, personal o col·lectiu. Aquest moments de que parlo, són els que hom recorda amb vertadera emoció, pel magnífics que van ser, i també, perquè potser s'han anat tornant irrepetibles. Això no vol dir tampoc que hagim d'alçar monuments als "records especials", penso que n'hi haurà prou amb recordar-los tant profunds i nítids com si acabessin de passar ara mateix. Serà, en tot cas un bon simptoma per cada un, el que mai perdem la capacitat d'anar creant moments especials "nous", d'aquests que, amb tota seguretat, perviuran sempre en el cor dels seus protagonistes.

La muntanya i els muntanyencs de veritat, tenen la virtud màgica de saber crear aquests moments especials, sempre per damunt les modes i les vulgaritats de tot ordre que engendra la nostra "moderna" societat. L'experiència i algun company molt especial m'han ensenyat a veure-ho així. Jo espero que les noves gernacions que avui ja van fornint el Centre Excursionista St. Vicenç de Castellet, sobretot escaladors i alpinistes, però també tots els que sentin interès pels altres camps que toca l'Entitat, captin també aquesta sensibilitat i se la facin seva.

Manuel Luis Tatjé