L'HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET: EN CD.
Perquè aquelles vivències van quedar com una brasa
que res pot consumir dins el refugi de tants Cors..!











Portada de l'Edició del 1.983






L'HIMNE DEL CENTRE
EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET: EN CD.














L'HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT VICENÇ DE CASTELLET : EN CD.








S'ha passat a CD aquell cassette que va editar el Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet l'any 1.983, i que recollia l'Himne del Centre Excursionista juntament amb 18 cançons més, inèdites algunes i altres tradicionals catalanes, de folk i alguna adaptació. Un treball que no per oblidat s'havia de donar per perdut, ei crec jo.
S'ha pogut fer gràcies a que encara existeix (i molt ben conservat) el "master" (la gravació original) gravat a l'estudi santfruitosenc d'en Josep Mª Borràs, bon amic que ha tingut la cura de portar a terme aquesta digitalització a petició meva.
Això dona peu a recordar que la portada d'aquella edició del 1.983, la va realitzar la coneguda artista santvicentina Antolina Vilaseca ,i que podeu veure-la en l'encapçalament d'aquest escrit. També en la modernització d'aquest treball continuarà essent-hi la mateixa portada.
També i dos anys abans, el 1.981, mossèn Josep Rovira Tenas, va tenir la gentilesa de posar en solfa (mai tant ben dit !) l'Himne del C.E.St.V.C., amb quin treball ens va desitjar les bones festes d'aquell any "de gràcia".
Un Himne, per ser-ho, te de ser fàcil de cantar, i ha de representar un sentir general de la gent per la qual s'ha fet, s'ha de fer popular, en una paraula: la gent s'hi ha de sentir identificada. Jo no estic pas segur d'haver aconseguit aquesta fita amb la composició de l' "Himne", malgrat s'anomeni així potser amb massa alegria. En fi, aquí està, candidat al record o a l'oblid...

HIMNE DEL CENTRE EXCURSIONISTA
SANT VICEÇ DE CASTELLET
Castellet ens acompanya,
gran Nissaga d'antigor...
Sant Vicenç ara reposa,
sortim a trenc de claror..!
Pel carrer estret de Sant Joan,
ressonen botes i motxilles,
l'oreig fresqueja les galtes,
neix un dia nou..!
Lliures volem ser,
com el vent de la serra,
i tant alts com la llum
de l'alba que neix..!
Que el cami ens agermani,
pas a pas vers el gran cim,
per tarters i senderols,
i la profunda humida vall..!
Companys de caminada,
de tempestes i perills,
de nits sota estelada,
de joies i neguits..!
La Lluna enllumena la congesta,
de Sant Jaume i de Sant Pere,
la Serra de Vallhonesta,
entre penombres somriu..!
Au minyons petits i grans,
fem un foc dins la gran nit,
que el cant elevi nostres veus,
dins la volta dels estels..!
No volem les nuclears,
que maten arbres i flors,
no volem la violència,
que ens fa baixos i mesquins..!
Qui vulgui venir amb nosaltres,
ha de tenir el Cor obert,
l'Esperit ample i sempre apunt,
i ganes de fer gresca i tabola..!
CANÇONS INÈDITES (Manuel Luis)
BARRI DE VALLHONESTA
Barri de Vallhonesta,
mig perdut
en el llom de la vall,
abrigat entre carenes:
pedres, silenci i vent...
Qui et mena encara,
te la pell solcada,
obre rius de fred i anys,
de gebrades i nits llargues,
i lladrucs en la foscor...
Les romàniques pedres
de l'ermita, són al cimall,
la guarden els xipresos,
no se'n cansaran mai...
El pas ferm d'excursionistes,
ha marcat molts viaranys:
les arbredes, les obagues,
a les parts del solei...
*********
PUIG SOLER
Còsmica claror
punxint els estels,
estre espais de foscor,
jo he vist el Puig Soler..!
Alçat majestuós,
vers les grans constel·lacions:
i vosaltres i jo amics,
adormits en el seu lloc..!
L'aire fred portava,
olors de gebra i de boix,
el silenci de les serres,
la son dels pobles adormits..!
Llums que assenyalaven,
els batecs de l'Univers:
una Vida que és pregona
i uns Cors inquiets..!
I he pensat: Com val la pena
de viure aquests moments !
I he pensat: Com val la pena
de viure aquests moments !
Les hores de fred i angoixa,
cal vèncer a cada moment,
és una lluita constant,
el camí de cada instant..!
Company: si has sentit la por,
no oblidis que som homes:
i a cada error,
ens cal comensar de bell nou..!
****************
PLANTA UN ARBRE
Planta un arbre,
arrel i saba de futur..!
Cuida'l bé,
que creixi fort i ferm..!
Vers l'atzur i el Sol,
vers la pluja i els estels..!
Planta un arbre,
arrel i saba de futur..!
Que sigui Pi o Xiprer,
és igual,
si el motiu és Pau,
si el motiu és Vida,
esperança en el demà..!
Planta un arbre,
arrel i saba de futur..!
Lluita contra l'erm,
cobreix-lo de verdor..!
Que hi niin els ocells,
i que l'aigua brolli
com cristalls de mil colors..!
Que ningú senti recansa !!
**************





DUES EXCURSIONISTES MOLT ESPECIALS PER MI, LES CONEIXEU ?

COMPANYS DE CAMINADA, DE TEMPESTES I PERILLS..!!: US EN RECORDEU D'AQUELLES FITES ? Per Manuel Luis.

Coll de les Bordes i La Prest - Canigó 1.983
Ascens a la Pica d'Estats - Hivernal- 83

CIM DEL CANIGÓ - CREU DE FERRO de Jacint Verdaguer





PENYES ALTES DEL MOIXERÓ - 1.984
Tornant de la Cova del Patracó i cap a Can Palomes


MUNTANYENCS !


Per més que passin els anys, no s'obliden mai els bons moments de muntanya, de companyonia, de perill, de lluita per les fites més nobles, els moments de broma, els moments propicis en que l'ocasió, fa que es produeixi una obertura i una sinceritat de cor, que sovint mai més es recuperen;quan l'amistat és essència pura, i es produeixen uns instants únics en el temps, i això ho ha propiciat el nostre esport de muntanya, gràcies a uns companys prou profunds i sensibles, que sabien ensenyar, encomanar les seves inquietuds i sabers, als més principiants. Els anys passen, o nosaltres passem empenyent els anys, tant li fa, però encara que la Vida i les ciscumstàncies de cadascú ens allunyin i separin, en la memòria de cada un, hi ha però, un instant molt especial cristal·litzat que dins nostre va quedar, en el seu dia i hora, en el seu segon i instant precís. I perquè ha quedat gravat en la memòria ? Doncs perquè és un moment especial, quan dic especial vull dir ESPECIAL, en un escenari concret, amb uns companys concrets, i fins amb estat de Consciència més despert. No es tracta d'un moment comú, mecànic, subconscient, d'aquests que hom en passa a cents cada dia i que mai es podran recordar perquè es perden en l'inconscient, personal o col·lectiu. Aquest moments de que parlo, són els que hom recorda amb vertadera emoció, pel magnífics que van ser, i també, perquè potser s'han anat tornant irrepetibles. Això no vol dir tampoc que hagim d'alçar monuments als "records especials", penso que n'hi haurà prou amb recordar-los tant profunds i nítids com si acabessin de passar ara mateix. Serà, en tot cas un bon simptoma per cada un, el que mai perdem la capacitat d'anar creant moments especials "nous", d'aquests que, amb tota seguretat, perviuran sempre en el cor dels seus protagonistes.


La muntanya i els muntanyencs de veritat, tenen la virtud màgica de saber crear aquests moments especials, sempre per damunt les modes i les vulgaritats de tot ordre que engendra la nostra "moderna" societat. L'experiència i algun company molt especial m'han ensenyat a veure-ho així. Jo espero que les noves gernacions que avui ja van fornint el Centre Excursionista St. Vicenç de Castellet, sobretot escaladors i alpinistes, però també tots els que sentin interès pels altres camps que toca l'Entitat, captin també aquesta sensibilitat i se la facin seva.


Manuel Luis Tatjé